Avui hem fet una classe especial pel fet que és el segon dia que fem exposicions i ho han fet dues parelles seguides!
Només entrar, he vist la paperera al centre de la classe amb tot d’espelmes enceses pel terra al seu voltant. La llum estava apagada i les cadires estaven posades en forma de U per què avui els dos torns érem a la classe. A cada cadira trobaves tres cartolinetes. Així és com han començat la exposició la Núria i la Míriam.
Les nostres companyes volien tractar el tema de la resiliència i ens han explicat el significat de cada cartolina. A la primera, havíem d’escriure de l’1 al 5 segons el nostre estat d’ànim i felicitat. A la segona, havíem d’escriure una frase dolenta que ens haguessin dit algun cop. Un cop escrita la frase dolenta, hem fet el mateix que la Núria, trencar i llençar el paper dins la paperera. Per últim, a la tercera hem escrit una frase bonica a la companya que teníem a la dreta (en el meu cas, m’ha escrit la Laia i jo li he escrit a la Belén).
Ha estat una exposició molt maca i emotiva, que ens ha fet reflexionar sobre les nostres capacitats i que no ens hem de deixar influir per les frases dolentes que ens diguin.
La segona exposició d’avui l’han fet la Cristina l’Alexandra. A partir del seu fragment escollit del llibre de Nens de Vidre, ens han parlat del significat dels dibuixos sobre la personalitat dels infants. Hem fet una petita pràctica de dibuixar una casa –com nosaltres volguéssim- i després analitzar com era la nostra personalitat a partir del dibuix.
Tot i que a vegades a partir del dibuix podem detectar certs aspectes dels infants, no ens hem de deixar guiar sempre per aquest criteri ja que no sempre encerta. Però si que ens pot servir com una ajuda alhora de comunicar-nos amb els infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada